La científica Elizabeth Blackburn estudiava la biologia, sobretot l’ADN i les cèl·lules. Va fer descobriments molt importants: va descobrir els telòmers, que són com unes puntes que protegeixen l’ADN; també va descobrir la telomerasa, que ajuda a reparar aquestes puntes; i per tot això va guanyar el Premi Nobel l’any 2009.
Elizabeth Blackburn va néixer el 1948 a Hobart, a Tasmània. De petita ja li agradava molt la ciència i tenia curiositat per saber com funcionava tot. Li agradava observar, fer-se preguntes i intentar entendre el món. Va estudiar a la universitat al seu país i després va anar a Anglaterra per continuar aprenent. Més tard va anar als Estats Units, on va treballar molts anys investigant.
Allà es va centrar en els cromosomes, que són una part molt important de les cèl·lules. Amb esforç i paciència, va descobrir que tenen unes parts que els protegeixen, com si fossin taps, que es diuen telòmers. També va ajudar a descobrir la telomerasa, que serveix per arreglar aquests “taps” quan es fan malbé. Gràcies a això, avui entenem millor malalties com el càncer i també per què envellim.
És presidenta de l'Associació Americana de Recerca sobre el Càncer. Pel seu treball tan important, li van donar el Premi Nobel de Medicina l’any 2009. Però més enllà dels premis, la seva història ens ensenya que amb curiositat, esforç i moltes ganes d’aprendre es poden aconseguir coses molt grans. És un exemple per a moltes persones, sobretot per a joves que volen dedicar-se a la ciència.
