Elizabeth Blackburn (nascuda el 26 de novembre de 1948 a Hobart, Tasmània) és una científica molt reconeguda en biologia. Des de petita li agradava estudiar la natura i la ciència, i això la va portar a fer la llicenciatura i el màster a la University of Melbourne. Més tard va anar a Anglaterra per fer el doctorat a la University of Cambridge, on va estudiar els cromosomes i l’ADN i va aprendre tècniques de laboratori molt avançades. Després del doctorat, va treballar als Estats Units, a la Yale University, investigant un petit organisme anomenat Tetrahymena. Allà va descobrir que els extrems dels cromosomes, els telòmers, protegeixen l’ADN perquè no es trenqui quan les cèl·lules es divideixen. Més tard, amb els científics Jack Szostak i Carol Greider, va descobrir un enzim anomenat telomerasa, que ajuda a reparar i allargar els telòmers. Aquesta descoberta és molt important perquè explica com les cèl·lules poden envellir i com poden aparèixer malalties com el càncer. Per aquest treball, Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak van guanyar el Premi Nobel de Medicina el 2009, i Blackburn es va convertir en la primera dona australiana que el rebia. Després del Nobel, va continuar treballant a la University of California, San Francisco, estudiant com l’estrès, l’alimentació i els hàbits de vida afecten els telòmers i la salut. També ha escrit el llibre "The Telomere Effect", que explica de manera senzilla com cuidar les cèl·lules i viure més saludables. A més de la recerca, ha participat en debats sobre ètica científica, ha visitat escoles per motivar joves estudiants i ha ocupat càrrecs importants com la presidència de l’Salk Institute for Biological Studies. La seva vida i obra són un exemple de passió per la ciència, dedicació i esforç per entendre millor el cos humà i millorar la salut de les persones.
