Flora de Pablo

Centro Educativo:
Escolàpies Llúria

Principales hitos

La bretxa de gènere en la ciència no es resoldrà amb el temps.

Biografía de Flora de Pablo

El 1975 es va llicenciar en medicina i, a més, va obtenir el títol de diplomada en psicologia per la Universitat de Salamanca, demostrant així un interès ampli en el camp de la salut des d’una perspectiva integral. Entre els anys 1976 i 1979, va dur a terme la seva formació com a mèdica interna resident i, al mateix temps, va ser becària predoctoral al Departament de Patologia General, concretament a la Secció d’Endocrinologia de l’Hospital Clínic de la Universitat de Salamanca. En aquest període va aprofundir els seus coneixements en l’àmbit de l’endocrinologia, fet que li va permetre avançar en la seva carrera acadèmica i professional. Finalment, en aquesta mateixa institució, va completar la seva tesi doctoral i es va doctorar en medicina.

Després d’aconseguir el seu doctorat, va decidir continuar la seva trajectòria en el camp de la recerca i es va traslladar als Estats Units, on va treballar durant deu anys en institucions de renom internacional. Primer, entre el 1980 i el 1982, es va incorporar a la Divisió Postdoctoral de la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, on va ampliar la seva formació en investigació biomèdica. Posteriorment, entre el 1984 i el 1991, va exercir com a investigadora en aquesta mateixa universitat, consolidant així la seva experiència en recerca i contribuint al progrés del coneixement científic en el seu camp d’estudi.

L’any 1991, després d’una dècada als Estats Units, va decidir tornar a Espanya per continuar amb la seva carrera en l’àmbit de la recerca biomèdica. Es va incorporar com a investigadora científica al Centre d’Investigacions Biològiques del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a Madrid, una institució de referència en la investigació científica a nivell estatal.

Posteriorment, entre els anys 1992 i 1993, va exercir com a professora titular del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, en paral·lel a la seva activitat docent, va treballar a la Secció d’Endocrinologia Experimental de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on va iniciar i desenvolupar una línia pròpia d’investigació centrada en l’estudi del desenvolupament del pàncrees i la seva relació amb la diabetis, una malaltia de gran impacte en la salut pública.

El seu compromís amb la recerca i la seva destacada trajectòria la van portar a assumir nous reptes en la gestió científica i sanitària. Entre els anys 2007 i 2008, va exercir el càrrec de directora general de l’Institut de Salut Carlos III, una institució de referència en la investigació biomèdica i la salut pública a Espanya. En aquesta posició, va tenir un paper rellevant en el foment de la investigació i el desenvolupament de polítiques científiques en l’àmbit de la salut.

Actualment, continua vinculada al món de la investigació i exerceix com a professora d’investigació del CSIC, desenvolupant la seva tasca al Departament de Biomedicina Molecular del CIB.