Biografia
Gabriella Morreale (Milà, 7 d’abril de 1930 – Madrid, 4 de desembre de 2017). Filla de biòlegs va néixer Viena on va viure fins als onze anys, fins que es va instal·lar a Màlaga. Més tard, el 1953 es va casar amb l'Espanyol Francisco Escobar del Rey.
Va realitzar la tesi doctoral a la Universitat de Granada i, després d’una estada en la Universitat de Leiden, es va incorporar com a científica titular del CSIC al Centre de Recerques Biològiques, al costat del seu marit, el 1958. Va promocionar a investigadora científica en 1962 i a professora de recerca en 1970 (quan es crea aquesta categoria, ella era una de les cinc dones professores de recerca en aquest moment en Biomedicina en el CSIC. (Eren un 8% del total).
Va ser cap de la Secció d’Estudis Tiroidals de l’Institut Gregorio Marañón entre 1963 i 1975. Va presidir la Societat Espanyola d’Endocrinologia entre 1975 i 1979. En 1976 el grup es va traslladar al campus de la facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid i el seu laboratori va ser dels primers contribuents a la formació de l’actual Institut de Recerques Biomèdiques Alberto Sols, formalment creat en 1984.
Allí va continuar treballant activament fins als vuitanta anys.
Gabriella va treballar tota la vida amb “Paco” Escobar, formant un tàndem professional i vital exemplar. Mai va ser eclipsada per ell, sinó que eren una parella en igualtat que es complementaven; encara que ella sempre va ser reconeguda com a líder indiscutible de les recerques del grup.
Va arribar a ser una científica excepcional i una autoritat mundial en el coneixement de les conseqüències de la deficiència de iode i l’acció de les hormones tiroidals en el cervell.
Va contribuir de manera decisiva a la implantació de la “prova del taló” als nounats, com a part del programa de prevenció de les malalties per hipotiroïdisme congènit; i a la decisió d’aportar suplements de iode a les dones embarassades per a assegurar el correcte desenvolupament cerebral del fetus.
Va rebre el premi Nacional de Recerca en Medicina el 1977, el Premi Reina Sofia de recerca sobre el 1982, el premi Nacional de Recerca Medica Gregorio Marañón el 1997, el premi Rei Jaume I a la recerca mèdica el 1998, entre altres guardons. El 2007, AMIT la va nomenar associada honorem en reconeixement d'una carrera científica d’excel·lència internacional, referent en biomedicina i per haver creat una escola on altres dones avancen.