Gertrude Belle Elion va tenir una trajectòria acadèmica notable que la va portar a convertir-se en una de les científiques més influents en el camp de la bioquímica i la farmacologia. A continuació, es detallen els aspectes clau de la seva educació:
Batxillerat: Elion va completar la seva educació secundària i, malgrat les dificultats econòmiques de la seva família durant la Gran Depressió, va aconseguir ingressar a la universitat.
Grau Universitari: El 1937, va obtenir el seu batxiller en Química del Hunter College, una institució pública per a dones a Nova York. Aquest assoliment va ser significatiu, ja que en aquesta època les oportunitats per a les dones en la ciència eren limitades.
Mestratge: El 1939, va començar un màster en Química a la Universitat de Nova York. Durant aquest temps, va ser l'única dona a la seva classe.
Doctorat: Tot i que Elion va intentar realitzar un doctorat, mai ho va completar. Va decidir prioritzar el seu treball de recerca en lloc de complir els requisits acadèmics necessaris per obtenir el títol.
Gertrude Belle Elion va tenir una trajectòria acadèmica notable que la va portar a convertir-se en una de les científiques més influents en el camp de la bioquímica i la farmacologia.
Vida familiar: Gertrude B. Elion després de graduar-se a Hunter College va conèixer Leonard Canter, amb qui tenia la intenció de casar-se, però ell va morir el 1941. Aquest esdeveniment va motivar-la a seguir una carrera com a científica i farmacòloga. Tot i no casar-se ni tenir fills, mantenia una estreta relació amb el seu germà i els seus fills. Les seves aficions incloïen la fotografia, els viatges, l'òpera, el ballet i la música. Després de retirar-se el 1983, es va traslladar a Chapel Hill, on va continuar contribuint al camp científic i fomentant que altres dones es dediquessin a les ciències. Va morir el 1999 als 81 anys a Carolina del Nord.
Avenços:
Va guanyar un premi Nobel sense tenir acabar el doctorat, encara que després va ser reconeguda amb tres doctorats honoris causa per la Universitat George Washington.
Elion va treballar en diversos llocs per mantenir-se mentre estudiava, incloent-hi organitzacions com l'Institut Nacional del Càncer, l'Associació Americana per la Investigació del Càncer i l'OMS. Va ser cap de teràpia experimental a Burroughs Wellcome de 1967 a 1983, on es va retirar. També va ser professora a la Universitat de Duke de 1971 a 1999, on va mentoritzar estudiants i va publicar més de 25 articles amb ells.
Després de la seva jubilació, va continuar treballant al laboratori, contribuint al desenvolupament de l'AZT per al tractament de la SIDA i del nelarabine fins a la seva mort el 1999. Va utilitzar el disseny racional de fàrmacs per crear medicaments que atacaven els patògens sense danyar les cèl·lules humanes. Els seus descobriments van ser essencials per al tractament de malalties com la leucèmia, la malària, l’hepatitis, l’artritis, el rebuig de trasplantaments i el herpes, amb fàrmacs com l’aciclovir.