Hedwig Eva Marie Kiesler va néixer el 9 de novembre del 1914 a Viena, Àustria. A l’escola va destacar pel seu enginy i intel·ligència, però va deixar els estudis d’enginyeria per convertir-se en actriu. El 1933 va saltar a la fama amb Èxtasis (1933) en què va protagonitzar el primer nu integral de la història del cinema, però la pel·lícula va causar molta polèmica i va ser censurada. Avergonyida, la seva família la va casar amb un dels seus admiradors: Fritz Mandl, qui produïa armes, va quedar enamorat i la va convertir en el seu trofeu. Mandl tenia relacions properes amb el govern de Mussolini i li venia armes. Tant Mussolini com Hitler van anar a les festes que es feien a casa del seu marit, tot i ser jueu.
La constant vigilància a què estava sotmesa Hedwig va ser tan insuportable que, durant un viatge de negocis del seu marit, va decidir escapar del seu asfixiant matrimoni. Segons algunes fonts, va fugir per la finestra dels lavabos d'un restaurant, mentre que, segons la seva autobiografia, va administrar un somnífer a la seva assistenta. Sigui com sigui, va arribar a l'estació de tren i va viatjar a París amb algunes joies per tenir diners en efectiu. Durant uns dies, va ser perseguida pels guardaespatlles del seu marit fins que va arribar a Londres, on va embarcar al transatlàntic Normandia cap als Estats Units. Llavors, es va canviar de nom a Hedy Lamarr evitant la connexió amb el seu matrimoni, per tenir una nova identitat com estrella de cinema.
El principi de la Segona Guerra Mundial, Hedy va oferir els seus serveis al Govern dels Estats Units, ja que disposava d'informació privilegiada sobre l'armament de l'exèrcit alemany. Ubicada al departament de tecnologia militar, Hedy es va adonar que els senyals de ràdio que guiaven els torpedes (una arma explosiva submarina autopropulsada dissenyada per explotar i destruir objectius navals) de l'armada nord-americana eren molt fàcils d'interceptar. Va ser llavors quan va elaborar juntament amb el seu amic el compositor George Antheil un sistema de detecció de torpedes teledirigits. Inspirat al principi musical, aquest funcionava amb 88 freqüències, (les equivalents a les tecles del piano), i era capaç de fer saltar senyals de transmissió entre les freqüències de l'espectre magnètic.
Només al 1962, quan es va produir la crisi dels míssils cubans, la tecnologia de Lamarr es va utilitzar per interceptar les comunicacions i el control dels torpedes. A dia d'avui aquest mètode es fa servir per als sistemes de posicionament per satèl·lit, com el GPS, i va ser el precursor del wifi.
El 1997 va rebre el Pioneer Award i el 1999, el Kunsthalle de Viena la va nomenar com a actriu i inventora més singular del segle XX. Però, Hedy Lamarr estava plena d’amargura per haver esperat tant de temps.
Menú