Hipàtia va ser una filòsofa i mestra grega que va destacar en matemàtiques i astronomia, nascuda al març del 370 dC a Alexandria, Egipte. La seva mare és tota una incògnita i no hi ha teories de qui podria ser. Sí que se sap que el seu pare va ser Teòn d'Alexandria, un cèlebre matemàtic i astrònom. Hipàtia es va educar en un ambient acadèmic i culte, en una escola alexandrina. Va aprendre matemàtiques i astronomia del seu pare, qui a més li va transmetre la seva passió per la recerca del desconegut. Hipàtia va aprendre també sobre la història de les diferents religions que es coneixien per aquell temps, sobre el pensament dels filòsofs i els principis de l’ensenyament. El 380, Egipte va declarar la religió catòlica com a oficial, seria única i no s’admetria cap altra. Al llarg de les dècades següents, van tenir lloc grans disputes entre les diferents faccions de cristians, que van arribar sovint a la violència. Al principi les lliçons d'Hipàtia de filosofia van ser afectades durant el bisbat de Teofil, ja que Hipàtia no es ficava en els assumptes entre pagans i cristians. No obstant això, amb la successió del bisbe Teofil pel bisbe Ciril, els filòsofs com Hipàtia aviat van ser objectiu de fortes pressions. Alguns van decidir convertir-se al cristianisme, però Hipàtia no va cedir, malgrat els consells dels seus amics. El seu pare, Teòfil, va morir el 17 d'octubre del 412.
Entre els cristians va començar a córrer un rumor, que la causant d’una disputa entre Ciril, Orestes era Hipàtia. Sòcrates Escolàstic explica que un grup de persones es va abalançar sobre la filòsofa mentre tornava a casa en carruatge; la van colpejar i la van arrossegar per tota la ciutat fins a arribar al Cèsar. Allà, després de despullar-la, la van colpejar amb pedres i teules fins a esquarterar-la. Finalment, la van incinerar. Hipàtia va morir als 45 anys el 415 d.C.
