Hipàtia d'Alexandria va néixer al febrer de l'any 370 dC a Alexandria, Egipte, i va morir al març del 415 o 416 dC. Va ser una gran filòsofa, matemàtica i astrònoma de l'antiguitat, coneguda per la seva saviesa i les seves contribucions al coneixement científic i filosòfic de la seva època. La seva mort va ser violenta, ja que va ser assassinada per una multitud de seguidors religiosos que la consideraven una amenaça per les seves creences i el seu pensament racional. Aquest episodi va marcar la fi d'una de les figures més brillants de l'antic món greco-romà.
Hipàtia era filla de Teó, un dels homes més cultes i respectats d'Alexandria, qui va ser també matemàtic i filòsof. Gràcies a la seva formació i la influència del seu pare, Hipàtia va tenir accés a una educació superior excepcional per a les dones del seu temps. Va estudiar matemàtiques, astronomia, filosofia i altres disciplines, destacant-se en el món acadèmic de l'època. Va arribar a ser una figura destacada en l'Escola Neoplatònica d'Alexandria, on va ensenyar i va escriure sobre diversos temes científics i filosòfics, essent una influent mestra que va atraure molts estudiants de tot l'Imperi Romà.
Una de les raons per les quals és considerada una figura fonamental és que va ser la primera dona matemàtica reconeguda, professora i gran promulgadora del coneixement científic. A més, va millorar i construir instruments astronòmics com l'astrolabi i el planisferi, innovacions que van ser importants per a l'estudi del cel i l'astronomia en la seva època. Les seves contribucions a la ciència i la filosofia van deixar una empremta duradora en la història del pensament.