Hipàtia d’Alexandria va néixer cap a l’any 370 dC a la ciutat d’Alexandria, a Egipte. Era filla de Teó, un important matemàtic i astrònom que treballava en el Museu i la Biblioteca d’Alexandria, dos dels centres de coneixement més importants de l’antiguitat. Des de ben petita, el seu pare li va donar una educació molt completa en matemàtiques, astronomia, filosofia i altres ciències. Això era molt poc comú per a una dona en aquella època, ja que normalment només els homes tenien accés a aquests estudis.
Amb els anys, Hipàtia es va convertir en una gran mestra i va dirigir una escola on ensenyava matemàtiques, filosofia i astronomia. Els seus alumnes eren, en la seva majoria, joves aristòcrates cristians i pagans que volien aprendre coneixements avançats. A més de ser una gran professora, Hipàtia també va escriure comentaris sobre les obres de matemàtics anteriors, com Diofant i Apol·loni, i va millorar alguns instruments científics com l’astrolabi, que servia per estudiar els astres, i l’hidròmetre, utilitzat per mesurar la densitat dels líquids.
A més del seu treball científic, Hipàtia també era coneguda per la seva gran intel·ligència i la seva manera de pensar lliure i racional. Seguia el corrent de pensament neoplatònic, que creia en la recerca del coneixement i la saviesa per mitjà de la raó. Això va fer que es guanyés molts seguidors i admiradors, però també alguns enemics, ja que en aquell moment Alexandria estava plena de conflictes entre cristians i pagans.
El cristianisme havia guanyat molt poder i s’havia convertit en la religió oficial de l’Imperi Romà. Molts cristians volien eliminar les antigues creences paganes, i alguns veien Hipàtia com una amenaça, ja que representava el coneixement clàssic i tenia molta influència a la ciutat. A més, era amiga del governador Orestes, que estava enfrontat amb el bisbe Ciril d’Alexandria pel control polític i religiós de la ciutat. Alguns cristians van començar a dir que Hipàtia impedia la reconciliació entre Orestes i Ciril i que era una enemiga de la fe cristiana.
L’any 415 dC, un grup de fanàtics cristians la va assaltar quan anava pel carrer, la van arrossegar fins a una església i la van assassinar de manera brutal. Després, van esquarterar el seu cos i el van cremar com a símbol de la seva derrota.
La seva mort va marcar el final d’una època en què la ciència i la filosofia tenien un paper destacat a Alexandria. Tot i això, el seu llegat ha perdurat al llarg dels segles. Avui dia, Hipàtia és recordada com una de les primeres dones matemàtiques de la història i com un símbol del pensament lliure, la raó i la defensa del coneixement enfront de la intolerància.