Inge Lehmann (13 de maig de 1888 – 21 de febrer de 1993) va ser una sismòloga i geofísica danesa coneguda pel seu descobriment el 1936 del nucli intern sòlid que existeix dins del nucli exterior fos de la Terra. La discontinuïtat sísmica en la velocitat de les ones sísmiques a profunditats entre 190 i 250 km rep el nom de discontinuïtat de Lehmann. Es considera que Lehmann és una pionera entre les dones i les científiques en la investigació sismològica.[4]
Primera vida i educació
Inge Lehmann va néixer el 13 de maig de 1888 i va créixer a Østerbro, una part de Copenhaguen, Dinamarca.[5] La seva mare, Ida Sophie Tørsleff, era mestressa de casa; el seu pare va ser el psicòleg experimental Alfred Georg Ludvik Lehmann (1858–1921), un pioner en l'estudi de la psicologia experimental a Dinamarca.[6] La família Lehmann tenia les seves arrels a Bohèmia; la branca danesa incloïa advocats, polítics i enginyers. L'avi patern d'Inge Lehmann va traçar la primera línia telegràfica danesa (1854) i el seu besavi va ser governador del Banc Nacional. El pare de la seva mare, Hans Jakob Torsleff, pertanyia a una antiga família danesa amb un sacerdot a cada generació. Els membres de la família Tørsleff eren líders públics i activistes coneguts del moviment pels drets de les dones. Les cosines d'Inge eren la ministra de Comerç, la presidenta de la Societat de Dones Daneses i la líder de les Girl Scouts daneses. La seva germana petita Signe, que era mare soltera, es va popularitzar com a superintendent d'escola.