Jocelyn Bell Burnell va néixer el 15 de juliol de 1943 a Belfast, Irlanda del Nord. Des de petita, sentia una gran fascinació per la ciència i, especialment, per l'espai. El seu pare treballava en una biblioteca, i sovint li portava llibres sobre astronomia, cosa que va alimentar encara més el seu interès pel cosmos. Tot i que en aquella època no era gaire habitual que les nenes estudiessin ciències, i encara menys que es dediquessin a camps com la física, ella va perseverar. Amb esforç i dedicació, va aconseguir estudiar Física a la Universitat de Glasgow i després va continuar amb un doctorat a la Universitat de Cambridge.
Durant el seu doctorat, Jocelyn va participar en la construcció d’un radiotelescopi molt gran per captar senyals de ràdio provinents de l'espai. Era un treball intens i meticulós. Un dia, revisant manualment quilòmetres de gràfics de dades, va detectar una senyal molt peculiar: un pols ràpid i constant que es repetia amb una regularitat extraordinària. Aquesta troballa no encaixava amb cap fenomen conegut. Al principi, alguns fins i tot van especular que podria ser una comunicació d’origen extraterrestre, i en broma l’anomenaren LGM (Little Green Men). Però després de més investigacions, es va determinar que la senyal provenia d’un objecte celeste completament nou: una estrella de neutrons que girava ràpidament, més tard coneguda com a "púlsar".
Aquest descobriment va obrir una nova branca d’estudi dins de l’astrofísica i va ser clau per entendre millor l’evolució de les estrelles. Tanmateix, el reconeixement públic no va arribar per a ella de seguida. L’any 1974, el Premi Nobel de Física es va atorgar als seus supervisors, Antony Hewish i Martin Ryle, deixant fora Jocelyn, tot i que va ser ella qui va identificar la senyal per primera vegada. Aquesta exclusió va generar una gran controvèrsia i, amb el temps, molts científics i institucions han reconegut que va ser una injustícia, probablement influenciada pel fet que era una dona jove en un entorn científic dominat per homes.
Malgrat això, Jocelyn Bell Burnell mai va deixar de treballar amb passió. Va tenir una carrera brillant com a investigadora i professora, defensant sempre una ciència més inclusiva. El 2018, va rebre el prestigiós Breakthrough Prize en Física Fonamental, dotat amb 3 milions de dòlars. En lloc de quedar-se els diners, va decidir donar-los íntegrament per crear beques destinades a ajudar dones, minories i refugiats a estudiar ciències, amb l’objectiu d’obrir les portes del coneixement a tothom.
Avui dia, Jocelyn és considerada una figura inspiradora, no només per la seva intel·ligència i contribucions científiques, sinó també per la seva integritat, generositat i lluita per la igualtat de gènere dins del món acadèmic i científic. La seva història ens recorda com de crucial és reconèixer el mèrit, donar oportunitats equitatives i valorar el paper de les dones en la ciència.