Jocelyn Bell Burnell va néixer el 15 de juliol de 1943 a Belfast, Irlanda del Nord. Des de petita, va estar molt interessada en l’astronomia, tot ique en aquell temps, gairebé no hi havia dones que estudiessin ciències. A pesar de les dificultats, va seguir el seu somni i va estudiar Física a laUniversitat de Glasgow, on va aprendre molt sobre les ciències, i després va anar a la Universitat de Cambridge, una de les més reconegudesdel món, on va començar el seu doctorat.L’any 1967, mentre feia el seu doctorat, va ajudar a construir un gran radiotelescopi que servia per escoltar senyals de ràdio que venien del’espai exterior. Un dia, va detectar unes senyals molt regulars que no es podien explicar amb cap fenomen conegut. Després de molt tempsinvestigant i analitzant les senyals, va descobrir el primer púlsar, una estrella de neutrons que gira a una velocitat impressionant i emet senyalsde ràdio com si fos un far de l’espai. Aquest descobriment va ser tan important que va revolucionar l’astrofísica i va ajudar a entendre millor comfuncionen les estrelles i l’univers.Tot i que la troballa va ser seva, el Premi Nobel de Física de 1974 el van donar només al seu supervisor, Antony Hewish, i a Martin Ryle. Moltespersones van considerar que aquest reconeixement era injust, ja que Jocelyn havia estat qui havia fet la gran descoberta. Però ella no es varendir, va continuar treballant amb passió, investigant sobre l’espai, ensenyant i ajudant altres persones a conèixer millor la ciència.Durant els anys següents, ha guanyat molts premis importants. Un dels més destacats va ser el premi Breakthrough en Física Fonamental queva guanyar el 2018. Quan va rebre el premi, va decidir donar tot l’import (uns 3 milions de dòlars) per ajudar estudiants que provenen de grupspoc representats a la ciència, per tal que tinguessin més oportunitats d’estudiar i investigar. El seu compromís amb la igualtat i la sevagenerositat per ajudar altres persones és un gran exemple a seguir. La seva història inspira a molts joves a seguir els seus somnis i a no rendir-se davant les dificultats.