Katalin Karikó és una bioquímica hongaresa que va néixer el 17 de gener de 1955 a Kisújszállás, Hongria. Des de jove va mostrar interès per la ciència i va estudiar biologia i bioquímica a la Universitat de Szeged. Després de graduar-se, va començar a treballar com a investigadora en l’estudi de l’ARN, especialment de l’ARN missatger (ARNm), una molècula que transporta la informació genètica necessària perquè les cèl·lules fabriquin proteïnes. A la dècada de 1980 va marxar als Estats Units per continuar la seva carrera científica, ja que les oportunitats d’investigació a Hongria eren limitades.
Durant molts anys, les investigacions de Katalin Karikó no van rebre gaire suport. Molts científics consideraven que l’ARNm no es podria utilitzar mai en medicina perquè provocava fortes reaccions del sistema immunitari. Per aquest motiu, li costava aconseguir finançament i sovint treballava en condicions difícils. Tot i això, no va abandonar mai les seves investigacions i va continuar estudiant com es podria utilitzar aquesta tecnologia per crear tractaments mèdics.
Més endavant va començar a col·laborar amb Drew Weissman, un investigador especialitzat en immunologia. Junts van descobrir que modificant químicament una part de l’ARNm es podia evitar que el cos el detectés com una amenaça. Aquest descobriment, publicat l’any 2005, va ser molt important perquè va obrir la porta al desenvolupament de vacunes i teràpies basades en ARNm. Amb el temps, aquesta tecnologia es va convertir en una de les més innovadores dins del camp de la medicina.
L’any 2020, durant la pandèmia de la COVID-19, les investigacions de Karikó van adquirir una gran importància. Empreses farmacèutiques com Pfizer i BioNTech van utilitzar la tecnologia de l’ARNm per desenvolupar vacunes contra el coronavirus en un temps rècord. Aquestes vacunes van ajudar a reduir la mortalitat i van salvar milions de vides arreu del món. Gràcies a la rellevància del seu treball científic, l’any 2023 Katalin Karikó i Drew Weissman van rebre el Premi Nobel de Medicina pels seus descobriments sobre les modificacions dels nucleòsids que van permetre desenvolupar vacunes eficaces basades en ARNm. Actualment, Karikó és considerada una de les científiques més influents del món i el seu treball és vist com un exemple de perseverança, esforç i dedicació a la recerca científica.