Katalin Karikó va néixer el 17 de gener de 1955 a Szolnok, Hongria. Des de molt jove va mostrar una gran curiositat per la ciència i la biologia, malgrat créixer en un context amb pocs recursos i moltes dificultats. Aquesta curiositat la va portar a estudiar a la Universitat de Szeged, on es va doctorar en bioquímica i va començar a investigar una molècula fonamental per a la vida: l’ARN missatger (mRNA), que permet a les cèl·lules fabricar proteïnes a partir de la informació genètica.
Durant els primers anys de la seva carrera, Karikó va afrontar nombrosos obstacles. Va tenir problemes per obtenir finançament per als seus projectes i sovint va treballar en laboratoris amb pocs recursos. Fins i tot va arribar a ser infravalorada dins del món acadèmic. Tot i això, no va abandonar mai les seves idees ni la seva investigació. Va continuar estudiant com es podia utilitzar l’mRNA per “ensenyar” a les cèl·lules a produir proteïnes útils per prevenir o tractar malalties.
Més tard es va traslladar als Estats Units, on va continuar la seva recerca a la Universitat de Pensilvània juntament amb el científic Drew Weissman. Junts van descobrir com modificar l’mRNA perquè no fos rebutjat pel sistema immunitari, un avanç clau que va convertir aquesta tecnologia en una eina mèdica segura i efectiva.
Aquest descobriment va ser fonamental per al desenvolupament de les vacunes d’mRNA, que van tenir un paper essencial durant la pandèmia de la COVID-19, permetent crear vacunes de manera ràpida i amb una gran eficàcia. A més, aquesta tecnologia obre noves possibilitats per tractar malalties com el càncer, infeccions i trastorns genètics.
L’any 2023 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina per les seves contribucions decisives a la tecnologia de l’mRNA. El seu treball ha canviat profundament la medicina moderna i ha salvat milions de vides arreu del món, convertint-la en una de les científiques més influents del segle XXI.