Lise Meitner, nascuda el 7 de novembre de 1878 a Viena i morta el 27 d’octubre de 1968 a Cambridge, va ser una física austríaca i una de les descobridores de la fissió nuclear. Tot i això, va ser el seu company de laboratori, Otto Hahn, qui va rebre el Premi Nobel de Química el 1944 per aquest descobriment, sense que se li atorgués cap reconeixement en aquell moment. Aquest cas és un dels exemples més evidents de com els descobriments fets per dones han estat menystinguts al llarg de la història. De fet, des de la creació dels Premis Nobel el 1901, només el 3% dels guardons en ciències han recaigut en dones.
Lise Meitner provenia d'una família jueva benestant i va ser la tercera de vuit germans. Tot i les barreres que existien per a les dones en el món acadèmic, els seus pares van donar suport a la seva educació. A Àustria, les noies no tenien accés als instituts de secundària, de manera que Meitner va haver de preparar-se de manera privada per obtenir el títol que li permetés accedir a la universitat. Va ser una de les primeres dones a matricular-se en física a la Universitat de Viena, on va estudiar sota la direcció de Ludwig Boltzmann, un físic reconegut pel seu treball en termodinàmica i mecànica estadística. Va obtenir el seu doctorat en física el 1906, convertint-se en la segona dona a aconseguir-ho en aquella universitat.
El 1907, es va traslladar a Berlín per continuar la seva carrera científica. En aquell moment, Alemanya tampoc permetia que les dones accedissin lliurement a les universitats, però Max Planck, una de les figures més destacades de la física de l'època, la va acceptar com a estudiant en els seus cursos, malgrat ser conegut per la seva oposició inicial a la presència de dones en la ciència. Va ser a Berlín on Meitner va conèixer Otto Hahn, un químic amb qui va establir una col·laboració de més de trenta anys. Inicialment, Meitner només podia treballar en el soterrani de l'Institut Químic de Berlín, ja que les dones no podien entrar als laboratoris oficials.
Amb el temps, el seu talent i perseverança li van permetre guanyar-se el respecte de la comunitat científica. El 1912, es va convertir en ajudant de Planck i va començar a treballar a la recent creada Kaiser-Wilhelm-Institut für Chemie, on va continuar la seva col·laboració amb Hahn en l'estudi dels elements radioactius.
Durant la Primera Guerra Mundial, va treballar com a infermera en una unitat de raigs X per a l'exèrcit austríac, una experiència que la va marcar profundament. En acabar la guerra, va reprendre la seva investigació i va obtenir el càrrec de professora associada a la Universitat de Berlín, sent la primera dona a aconseguir aquesta posició.
Als anys trenta, Meitner i Hahn es van centrar en l'estudi de la radioactivitat i la recerca de nous elements. Treballaven amb elements pesants com l'urani, exposant-los a neutrons per observar quines reaccions es produïen. Aquests experiments van portar-los a la vora d’un descobriment revolucionari.
Menú