Lynn Margulis (1938-2011): Una biòloga revolucionària en l’evolució de la vida
Lynn Margulis va ser una biòloga evolutiva estatunidenca que va transformar radicalment la nostra comprensió sobre l’origen i l’evolució de la vida a la Terra. Les seues idees innovadores sobre la simbiogènesi i l’evolució de les cèl·lules eucariotes van ser inicialment rebutjades per la comunitat científica, però amb el temps van ser àmpliament acceptades i es van convertir en un dels fonaments de la biologia moderna.
Lynn Margulis va nàixer el 5 de març de 1938 a Chicago, Illinois, en una família jueva. Des de molt jove, va mostrar una gran curiositat per la ciència i la natura. Va estudiar a l’escola pública Hyde Park Academy i, amb només 14 anys, va ser acceptada en un programa especial per a estudiants avançats de la Universitat de Chicago. Allí, va destacar pel seu talent i va obtenir la llicenciatura en biologia quan tenia només 19 anys.
Més tard, va continuar la seua formació acadèmica a la Universitat de Wisconsin-Madison, on va obtenir un màster en zoologia i genètica. Després, es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on va completar el seu doctorat en genètica el 1965.
Durant la seua etapa d’estudiant universitària, es va casar amb el famós astrònom Carl Sagan. La parella va tindre dos fills, un dels quals, Dorion Sagan, es convertiria més tard en un escriptor científic que col·laboraria amb ella en la divulgació de les seues teories. Tot i això, el matrimoni va acabar en divorci després d’uns anys, i Margulis va continuar la seua carrera de manera independent.
Una de les principals contribucions de Margulis a la biologia evolutiva va ser la teoria endosimbiòtica, també coneguda com a teoria de la simbiogènesi. Segons aquesta hipòtesi, els orgànuls de les cèl·lules eucariotes, com les mitocòndries i els cloroplasts, van sorgir a partir de la incorporació d’antics bacteris lliures dins d’altres cèl·lules primitives. Aquest procés d’absorció i cooperació entre organismes diferents va donar lloc a les cèl·lules complexes que constitueixen els éssers vius pluricel·lulars.
Quan Margulis va presentar aquesta teoria per primera vegada el 1967 en un article científic, va ser rebutjada en múltiples ocasions abans de ser publicada. Molts biòlegs de l’època estaven fortament influenciats per la teoria darwiniana clàssica, que posava l’èmfasi en la competició i la selecció natural com els principals motors de l’evolució. La idea que la col·laboració entre organismes haguera jugat un paper fonamental en l’origen de la vida era considerada controvertida i fins i tot absurda.
Amb el temps, però, les proves experimentals i genètiques van demostrar que Margulis tenia raó. L’anàlisi de l’ADN va confirmar que les mitocòndries i els cloroplasts tenen un origen bacterià, ja que el seu material genètic és diferent del de la resta de la cèl·lula i es divideixen de manera independent. Hui en dia, la teoria endosimbiòtica és una de les més acceptades en bio