Margarita Salas Falgueras, nascuda el 30 de novembre de 1938 a Canero, Astúries, i morta el 7 de novembre de 2019 a Madrid, va ser una bioquímica i genetista molecular espanyola. Reconeguda com una de les científiques més influents d'Espanya, va ser pionera en el desenvolupament de la biologia molecular al país i va contribuir significativament a la ciència amb els seus descobriments sobre l'ADN.
Infància i formació
Margarita Salas va créixer en una família que valorava profundament l'educació. El seu pare, José Salas Martínez, era metge psiquiatre i neuròleg, i la seva mare, Margarita Falgueras Gatell, era mestra. Des de petita, Margarita va mostrar un gran interès per la ciència, influenciada per l'entorn familiar i per la seva curiositat innata.
Va estudiar Ciències Químiques a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar el 1960. Durant els seus estudis, va treballar amb el bioquímic Alberto Sols, qui va ser un mentor clau en la seva formació científica. Posteriorment, va realitzar la seva tesi doctoral sota la supervisió de Sols, centrant-se en la bioquímica i la genètica molecular.
Carrera científica
Després de completar el seu doctorat, Margarita Salas es va traslladar als Estats Units amb el seu marit, Eladio Viñuela, també científic. Allà va treballar al laboratori de Severo Ochoa, premi Nobel de Medicina, a la Universitat de Nova York. Aquesta experiència va ser fonamental per a la seva carrera, ja que va adquirir coneixements avançats en biologia molecular i va establir les bases per a les seves futures investigacions.
En tornar a Espanya, Margarita Salas i Eladio Viñuela van fundar el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, on van iniciar el desenvolupament de la biologia molecular al país. Margarita es va centrar en l'estudi del bacteriòfag phi29, un virus que infecta bacteris, i va descobrir l'enzim ADN polimerasa phi29. Aquest enzim permet amplificar l'ADN de manera eficient i precisa, un avenç que ha tingut aplicacions en camps com la medicina forense, l'arqueologia i la biotecnologia.
Contribucions i impacte
El treball de Margarita Salas va ser revolucionari en molts aspectes. La seva investigació sobre l'ADN polimerasa phi29 va obrir noves vies en la recerca científica i va tenir un impacte significatiu en la biotecnologia. A més, va ser una defensora activa de la igualtat de gènere en la ciència i va inspirar nombroses dones a seguir carreres científiques.
Margarita Salas va publicar més de 300 articles científics i va dirigir nombroses tesis doctorals, formant una nova generació de científics. També va rebre nombrosos premis i reconeixements, incloent-hi la Medalla Echegaray, sent la primera dona a rebre aquest guardó, i el Premi Nacional de Recerca Santiago Ramón y Cajal.
Vida personal
Margarita Salas es va casar amb Eladio Viñuela el 1963, i junts van formar una parella científica que va deixar una empremta indeleble en la ciència espanyola. Tot i els desafiaments que va afrontar com