Maria es va llicenciar en l´universitat d’Alacant i va realitzar la seua tesi doctoral al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa sota la direcció de la prestigiosa investigadora Margarita Salas. Posteriorment va ampliar la seua formació al Cold Spring Harbor Laboratory (Estats Units), on va treballar amb Carol W. Greider, premi Nobel pel descobriment de la telomerasa. Esta etapa va ser decisiva per a orientar la seua carrera cap a l’estudi dels mecanismes moleculars de l’envelliment.
L’any 2003 va ser nomenada directora del Programa d’Oncologia Molecular del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i, el 2011, va assumir la direcció científica de la institució, convertint-se en una de les figures més influents de la investigació biomèdica a Espanya. El seu malalties associades a l’edat, aportant bases per a noves estratègies terapèutiques contra el càncer i treball ha demostrat la relació entre la longitud dels telòmers, l’estabilitat genètica i l’aparició de patologies degeneratives.
Al llarg de la seua trajectòria ha publicat nombrosos articles en revistes científiques d’alt impacte i ha rebut importants reconeix elements, entre ells el Premi Nacional d’Investigació Santiago Ramón y Cajal (2010), el Premi L’Oréal-UNESCO a Dones en Ciència i la Medalla d’Or de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO).També és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya.
Més enllà de la seua tasca investigadora, Maria és una ferma defensora de la divulgació científica i del paper de la dona en la ciència. La seua carrera representa un referent del lideratge científic espanyol en l’àmbit de la biomedicina i l’estudi de l`envelliment.
