Formació acadèmica:
El 1929, es va convertir en la primera dona espanyola a obtenir el títol d’enginyera industrial a l'Escola Especial d’Enginyers Industrials de Madrid.
Durant els seus estudis, va ser la primera dona a conduir un tren a Espanya, en realitzar les seves pràctiques com a maquinista.
Trajectòria Política:
Va militar a Renovació Espanyola, partit monàrquic liderat per Antonio Goicoechea, i va participar en la creació de la revista *Acció Espanyola*.
Va ser candidata per Biscaia a les eleccions generals de 1933, obtenint el 14% dels vots, tot i que no va aconseguir l'escó.
Durant la Guerra Civil, va ser detinguda i empresonada a Bilbao, sent alliberada en un intercanvi de presoners.
Després de la guerra, va ocupar diversos càrrecs: consellera del Consell Provincial del Moviment Nacional (1964-1969) i alcaldessa de Bilbao des de 1969 fins a 1975, sent la primera dona a dirigir una capital de província a Espanya.
Publicacions i Reconeixements:
La vida de Pilar Careaga y Basabe (1908-1993) ha estat estudiada en diverses publicacions, destacant la seva tasca com a primera dona enginyera d'Espanya i la seva influència en la política franquista.
Familia:
Era filla del diplomàtic biscaí Pedro González de Careaga i Quintana, comte de Cadagua, i de Concepción Basabe i Zubiría. Amb només tretze anys ja va dir al seu pare que volia ser enginyera industrial i el 1929 va aconseguir ser la primera dona espanyola a obtenir títol d'enginyeria industrial a l'Escola Especial d'Enginyers Industrials de Madrid.
La figura de Pilar Careaga representa una combinació d’avanços en la integració femenina en camps dominats per homes i una participació activa en la política durant una etapa complexa de la història espanyola. Maria del Pilar Careaga Basabe va ser la primera dona a obtenir el títol d'enginyera industrial a Espanya (1929). Va militar a Renovació Espanyola i va ser alcaldesa de Bilbao (1969-1975), sent la primera dona a dirigir una capital de província al país. Durant la Guerra Civil va ser detinguda, però alliberada en un intercanvi de presoners.
El 25 de març de 1979 va patir un atemptat d'ETA a Guecho, que la va ferir greument al pulmó i encara que es va recuperar, li van quedar seqüeles. Es va instal·lar llavors a Madrid. El 1993, va morir en una clínica d'aquesta ciutat a causa de complicacions hepàtiques.
La seva vida i obra han estat objecte d'estudi en diverses publicacions, i és reconeguda per la seva influència en la política franquista i el seu avenç en la integració femenina en camps dominats per homes.