Marie Skłodowska-Curie (1867-1934) va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa, que va obrir camí en el camp de la radioactivitat. Nascuda a Varsòvia, va mostrar des de petita una passió notable per l'aprenentatge, tot i les dificultats per accedir a una educació formal a la seva terra natal. El 1891 es va instal·lar a París per estudiar física i matemàtiques a la Sorbona. A París, va conèixer Pierre Curie, amb qui es va casar i amb qui va formar una sòlida parella científica. Junts van descobrir dos nous elements químics, el poloni i el radi, i van estudiar en profunditat el fenomen de la radioactivitat, terme que la mateixa Marie va introduir. Aquesta recerca els va merèixer, juntament amb Henri Becquerel, el Premi Nobel de Física el 1903. Després de la mort accidental de Pierre el 1906, Marie Curie va continuar sola les seves investigacions i va aconseguir el Premi Nobel de Química el 1911 pel seu treball sobre l’aïllament del radi i l’anàlisi de les seves propietats. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir al desenvolupament de vehicles equipats amb aparells de raigs X per ajudar en el tractament de soldats ferits, reflectint el seu desig d'aplicar el coneixement científic al servei de la humanitat. A més, va fundar l'Institut Curie, tant a París com a Varsòvia, institucions que encara són centres de referència en l'estudi del càncer. Marie Curie va morir el 4 de juliol de 1934 a causa d’una anèmia aplàstica, conseqüència de l’exposició continuada a materials radioactius. El seu llegat científic i humà continua inspirant investigadors i investigadores d’arreu del món.
