Biografia breu de Martina Castells i Ballespí:
Martina Castells i Ballespí va néixer a Lleida el 23 de juliol de 1852, en una família amb una llarga tradició mèdica, fet que va influir decisivament en la seva vocació professional. Malgrat patir problemes de salut durant la infància, mai no va perdre la voluntat de superar-se i adquirir una sòlida formació acadèmica, en un context històric en què l’educació per a les dones estava molt limitada i sovint restringida als àmbits domèstics. Va decidir estudiar medicina, en un moment en què aquesta disciplina era gairebé inaccessible per a les dones.
L’any 1877, Castells Ballespí va ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, això la va convertir en una de les primeres dones a accedir-hi a Espanya. Va haver d’enfrontar-se no només a la dificultat dels estudis, sinó també a la resistència d’un entorn acadèmic i social profundament masculinitzat i conservador. Tot i això, va aconseguir llicenciar-se i posteriorment, el 9 d’octubre de 1882, va obtenir el títol de doctora en medicina a Madrid. La seva tesi doctoral defensava que l’educació integral de la dona era essencial per al progrés de la societat. Es va convertir en la primera dona a doctorar-se en medicina a l’Estat espanyol, un fet extraordinari per a l’època.
Després de doctorar-se, es va especialitzar en pediatria i va exercir com a metgessa a Reus, on va treballar a institucions com l’Hospital Militar i l’Institut Pere Mata. Ella defensava una medicina propera i humana, allunyada del tracte fred i despersonalitzat que sovint predominava.
La seva carrera, però, es va veure tràgicament interrompuda. Va morir a Reus el 21 de gener de 1884, amb només 31 anys, a causa d'una nefritis durant el seu primer embaràs. Malgrat la brevetat de la seva vida, el seu llegat és immens: pionera de la medicina i defensora ferma dels drets de les dones, va obrir camins que moltes altres dones seguirien. La seva figura s’ha convertit en un símbol de lluita, perseverança i superació personal i col·lectiva.
Martina Castells i Ballespí és recordada avui com una de les primeres veus que van reclamar el dret de les dones a l’educació, a la professionalització i a una vida digna i plena. A diverses ciutats catalanes, com Reus i Lleida, se li han dedicat carrers, escoles i monuments, reconeixent així la seva contribució a la història de la medicina i del feminisme a Catalunya i a l'Estat.