May Britt Moser

Centro Educativo:
IES Ses Estacions

Principales hitos

Explorar el desconegut és el major privilegi d'una científica

Biografía de May Britt Moser

Quan penses en dones que han guanyat el Premi Nobel, segur que et ve al cap
Marie Curie, oi? Sense cap dubte és la més coneguda, no només per ser la primera
com per haver-lo guanyat dues vegades en 2 camps diferents.
Però la realitat és que més de 60 dones han sigut guardonades amb aquest premi al
llarg dels anys. Per exemple l'estatunidenca nascuda a Praga, Gerty Theresa Cori,
va ser la primera dona guardonada amb el Nobel de Medicina. Però avui no volem
parlar d’ella, sinó d’una altra dona que seixanta-sis anys després que Gerty, guanyà
el mateix premi: la neurocientífica i psicòloga, May-Britt Moser.
May-Britt Moser va néixer el 4 de gener de 1963 a Fosnavåg, Noruega. Qui més
endavant va estudiar psicologia a la Universitat d'Oslo, on es va començar a
interessar per l'enlluernador món del cervell i la memòria, que la va portar a cursar
un doctorat en neurofisiologia a aquesta mateixa universitat.
Entre els anys 1994 i 1995 May-Britt va treballar en el seu estudi de la memòria i la
navegació espacial, el que va fer que posteriorment comencés a cursar el seu
postdoctorat al laboratori del neurocientífic John O'Keefe, on va conèixer el seu futur
marit (i actualment exmarit), Edvard I. Moser, amb qui, l'any 2013, compartiria el
premi Nobel, concedit "pels seus descobriments dels mecanismes que utilitza el
cervell per a interpretar i representar l'espai que ens envolta.".
El principal descobriment de la seva investigació foren les cèl·lules de xarxa (grid
cells), que es dediquen a crear mapes mentals de l’espai per al cervell, les cèl·lules
de xarxa es troben a l’escorça entorrinal del cervell, i vindrien a ser una mena de
GPS intern. Però no començaren aquesta investigació des de zero, sinó que es

dedicaren a complementar els descobriments anteriors de John O'Keefe un dels 3
integrants del grup que en un estudi anterior havia identificat les cèl·lules de lloc
(place cells).
Encara que la investigació es va fer en ratolins, ha tingut implicacions molt
importants per al futur de la humanitat, ja que ha generat múltiples avanços a la
ciència, entre els quals es troba l’ajuda en la comprensió de l’Alzheimer, on la
capacitat d’orientació és molt sovint una de les primeres capacitats cognitives en
deteriorar-se.
El premi Nobel tal volta és el més destacable entre els premis que ha guanyat, però
no és l’únic, entre els nombrosos distintius podem trobar premis com el Premi
Louisa Gross Horwitz o el Premi Körber per a la Ciència Europea.
Actualment May-Britt és cofundadora i directora del Centre de Computació Neural
de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia i dirigeix el Centre de Recerca
Kavli per a les Neurociències del Comportament.