Merieme Chadid, BIOGRAFIA
Per a aquest projecte he decidit il·lustrar a la investigadora i astrònoma marroquina Merierne Chadid.
Merieme va néixer l'11 d'octubre del 1969, al Marroc, Casablanca.
Quan ella tenía a penes 12 anys un dels seus sis germans li va regalar un llibre de Johannes Kepler, i va quedar corpresa per l'astronomia.
Els seus estudis estan a l'altura de les seves gestes, al 1992 es llicencìa en Física i Matemàtiques en la Universitat Hassan II, a Casablanca encara, en 1993 va obtenir el màster en Estudis Avançats en la Universitat Niça Sophia antipolis, ara ja a França, i en el 1996 es va fer amb el Doctorat en Astronomia i Espai en la Universitat Paul Sabatier, Tolosa, investigant la detecció d'ones de xoc hipersòniques en estrelles pulsants i explicant els seus orígens. Una altra vegada a Niça, obtindrà el seu segon doctorat, i realitzarà nombroses formacions executives A l'Escola Harvard Kennedy i en la mateixa Universitat d'Harvard.
Merieme va aconseguir la més alta qualificació en la Universitat, la Habilitation HDR, per les seves reeixides recerques. En finalitzar aquestes, formará part del Centre Nacional per a la Recerca Científica i de l'Observatori Europeu Austral, sent al mateix temps astronomia per al sistema universitari francès, i des del 2021 també sent Vicepresidenta de la Unió Astronòmica Internacional, Divisió G, Estrelles i Física Estel·lar.
Merieme Chadid es fa conèixer en 2005 per ser la primera dona marroquina a aconseguir arribar al cor de l'Antàrtida, plantant allí la bandera marroquina.
Chadid és una dona pionera, amb una gran llista de fites que comentaré amb més detall.
És destacable que encara i tota aquesta trajectòria, Merieme sempre ha trobat temps per a fer xerrades i conferències, supervisar a estudiants i fer arribar la ciència a tots i totes, demolint fronteres i limitacions geopolítiques o de gènere.
Per això i molt més, jo com a dona marroquina, admiro a Merieme Chadid.M'entristeix que algú amb tanta importància no tingui la repercussió que es mereix, i crec que és necessari que arribi a tots ( i sobretot als més joves) que existeixen dones com ella en els nostres temps, i també que totes les nenes no occidentals trobin referents i inspiració científica de part de dones també no occidentals, perquè n'hi ha.
Zahra Ajoulou Rahmouni Hlimi