Rita Levi-Montalcini, neuròloga i professora universitària italiana guardonada
amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986. Va néixer el 22 d'abril de
1909 a la ciutat italiana de Torí, en una família d'origen Sefardí. Va estudiar
medicina a la Universitat de Torí, on es va graduar el 1936. Pels seus orígens
jueus, es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la Segona Guerra Mundial,
traslladant-se als Estats Units juntament amb Renato Dulbecco. En el seu nou
país d'acollida treballava al Laboratori Víctor Hambueger de l'Institut de Zoologia
de la Universitat Washington de Saint Louis, de la qual va ser professora el 1958.
L'any 1962 va tornar a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre
1961 i 1969 va dirigir el Centre de Recerca Neurobiològica del CNR, i entre
aquell any i el 1978 va ser directora del Laboratori de Biologia cel·lular.
Durant la Segona Guerra Mundial, i abans de deixar el seu país, Montalcini va
iniciar els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació citoplasmàtica
de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva. Instal·lada a Saint
Louis l'any 1952. Va descobrir el factor de creixement, l'ordre que necessita una
cèl·lula per posar en marxa la seva reproducció. En col·laboració amb Stanley
Cohen, el qual va demostrar que el factor de creixement estava compost per una
cadena proteica, aïllant el factor del creixement del nervi (NGF).
L'any 1986 va guanyar el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb
Stanley Cohen, pels seus treballs sobre els factors del creixement. Va ser
membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. L'any 2001, Levi-Montalcini va ser
nomenada senadora vitalícia per part del president d'Itàlia, Carlo Azeglio Ciampi.
Rita Levi-Montalcini va morir el 30 de desembre de 2012 a Roma, Itàlia, a l'edat
de 103 anys. Va ser la persona que va morir més bella de Itàlia en aquella
època.
