Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, en una família de classe mitjana-alta amb un fort enfocament en l'educació. Va ser la segona de cinc germans i va créixer en un ambient que fomentava el pensament crític i la curiositat intel·lectual. Els seus pares, tot i que inicialment van tenir dubtes sobre la seva elecció de carrera en ciències, finalment van ser un suport fonamental per als seus estudis.
Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Cambridge, on va obtenir el títol de llicenciada en 1941. Durant els seus anys a Cambridge, va destacar pel seu rigor científic i pel seu interès per la investigació experimental. Després d'acabar els seus estudis, va començar a treballar en el camp de la cristal·lografia, un mètode que utilitza raigs X per estudiar la estructura molecular de diverses substàncies. Va ser aquesta tècnica la que li va permetre realitzar alguns dels seus descobriments més importants.
Un dels seus grans èxits va ser el desenvolupament i l'aplicació de la difracció de raigs X per estudiar l'ADN. Aquest mètode va ser fonamental per desxifrar l'estructura helicoidal de l'ADN, la qual cosa va permetre als científics entendre com es transmeten les característiques genètiques. Tot i que la seva imatge de la doble hèlix no va ser publicada fins a 1953, el treball de Franklin va ser fonamental per als descobriments fets per James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins, els qui finalment van rebre el Premi Nobel en 1962 per aquesta troballa. Malauradament, Franklin no va ser reconeguda en aquest premi, ja que va morir el 1958 a l'edat de 37 anys, tres anys abans que es concedís el premi.
A més de la seva contribució a l'estructura de l'ADN, Franklin va realitzar importants investigacions sobre el carbó i el virus del xarampió, fent aportacions notables al coneixement de les estructures moleculars d'aquests compostos. La seva rigorositat i precisió científica li van guanyar una reputació com a investigadora destacada, tot i que en vida va patir les dificultats de ser una dona en un camp científic predominantment masculí.
El llegat de Rosalind Franklin ha estat reconegut posteriorment, i avui dia se la considera una figura clau en la història de la ciència, no només per les seves aportacions a la biologia molecular, sinó també per la seva determinació i contribució en un temps en què les dones científiques no rebien el mateix reconeixement que els seus col·legues masculins.