Sofia Kovalevskaia va néixer el 15 de gener de 1850 a Moscou, Rússia, i va morir el 10 de febrer de 1891 a Estocolm, Suècia. Tot i que només va viure 41 anys, va deixar un llegat important gràcies als seus esforços i a les dificultats que va superar. Va ser una figura destacada en les matemàtiques i un orgull per la comunitat científica.
L'interès de Sofia per les matemàtiques va començar quan tenia només 6 anys, quan sentia el seu tiet parlar sobre la ciència i l'infinit. A més de la seva germana, dos dels seus oncles van influir molt en la seva vida. Un d'ells, malgrat no ser matemàtic, era apassionat per la lectura i la ciència, mentre que l'altre li va ensenyar ciències i biologia.
Amb 13 anys, Sofia va començar a mostrar una gran destresa per l'àlgebra. El seu pare va intentar frenar els estudis de la seva filla. Però, Sofia no es va deixar aturar i va continuar els seus estudis de manera autodidàctica, utilitzant llibres d'àlgebra prestats. Amb el temps, va anar deduint conceptes que mai no havia estudiat. Però no ho va tindre gaire fàcil, ja que a totes les universitats l'excloïen pel fet de ser dona, fins que a Berlín el professor Karl Weierstrass, considerat el millor matemàtic de l'època, va accedir a treballar de forma privada amb ella.
Sofia Kovalevskaia va aconseguir convertir-se en la primera dona a obtenir un doctorat en matemàtiques. Va realitzar importants contribucions al camp de l'anàlisi matemàtica i la mecànica. A més, va ser una gran defensora dels drets de les dones, lluitant per la igualtat d'oportunitats en l'educació i en el món laboral.