Jocelyn Bell Burnell va néixer el 15 de juliol de 1943 a Lurgan, Irlanda del Nord. Des de
petita, va mostrar un gran interès per la ciència, una passió que la va portar a estudiar Física a
la Universitat de Glasgow i, posteriorment, a la Universitat de Cambridge, on va iniciar els
seus estudis de doctorat en astrofísica.
El 1967, mentre treballava en la seva tesi doctoral, va fer un descobriment que canviaria la
història de l’astrofísica: va detectar senyals de ràdio regulars provinents d’una font
desconeguda. Aquesta nova descoberta es va identificar com un púlsar, una estrella de
neutrons que és capaç d’emetre senyals de ràdio cíclicament. Malgrat que va ser ella qui va
identificar i interpretar les senyals, el Premi Nobel de Física de 1974 va ser atorgat al seu
supervisor, Antony Hewish, i a Martin Ryle, deixant Bell Burnell fora del reconeixement oficial,
fet que va generar controvèrsia en la comunitat científica. Aquest fet és un exemple de tota la
lluita que va seguir durant la seva vida, les desigualtats de gènere.
Durant la seva carrera, Bell Burnell va rebre molts reconeixements per la seva tasca, incloent
el Premi Breakthrough en Física i l’Ordre de l’Imperi Britànic (OBE). Va continuar la seva
investigació en astrofísica i va ser una defensora activa de la inclusió de les dones i les
minories ètniques en la ciència. Va contribuir a establir programes de suport per a científiques
i va lluitar per la igualtat de gènere en un camp on les dones eren minoria.
A més, va ser la primera dona en presidir la Royal Society of Edinburgh (2014-2018), un càrrec
que va marcar un gran pas per a la diversitat i la representació femenina en la ciència.
Actualment, Bell Burnell és reconeguda com una figura clau en l’astrofísica i la física teòrica, i
continua sent un model per a les futures generacions de científiques. La seva tasca ha canviat
la manera com entenem l’univers i ha deixat una empremta indiscutible en la ciència
moderna.
Menú